11:40
DIRECCIÓ
Gerard H. Serra
PRODUCCIÓ
Roger Bisbe
GUIÓ
Daniel Álvarez
MUNTATGE
Gerard H. Serra
Daniel Álvarez
DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA
Albert Garanger
DISSENY GRÀFIC
David Porras
DIRECCIÓ DE SO I ART
Aida P. Fita
SOCIAL MEDIA
David Porras
MULTIMÈDIA
Mònica Sala
Tonyi Antequera
ASSESSORAMENT
Pere Puigbert
Arnau Gifreu
Jordi Caralt
Terenci Corominas
Isadora Guardia
David Gimbernat
MÚSIQUES
Appeased Soundscape 13 (August Wilhelmsson)
Double Heist 3 (Rannar Sillard)
Dramatic Drone 12 (Jon Björk)
Dramatic Drone 15 (Jon Björk)
Hidden Identity 4 (Johannes Bornlöf)
Soft Tension 1 (Christian Andersen)
Subtle Tension 11 (Jon Björk)
Subtle Tension 13 (Jon Björk)
VEU EN OFF
Jordi Ferrando
AGRAÏMENTS
Jordi Bosch “Barraca”
Xicu Cabanyes
Yu Kong
Raquel Sans
Marc Plana
Madelaine López
Jordi Márquez
Joan Planas
Daniel Martos
Òscar de Dalmases
Alumnes de GAM2 de l’EU ERAM
Paqui Badosa
Francesc Font
Ernest Forts
Bosc de Can Ginebreda
Biblioteca de Banyoles
Restaurant Can Ginebreda
Escola Universitària ERAM
AIDA
P. FITA
Reconec que la meva opinió sobre el Negre de Banyoles ha canviat radicalment des que he entrat en aquest projecte. Jo era la primera en argumentar que era un fet racista i que enterrar-lo a Botswana havia estat la millor decisió possible. Però ara penso diferent. Segurament no trobo les paraules per argumentar el contrari, però a vegades es tracta d'escoltar els propis sentits. No creieu?
ALBERT
GARANGER
He patit molt per enregistrar aquest documental. Han estat moltes hores de no dormir per aconseguir el resultat esperat. M'he sentit abandonat pels meus companys, alguns dels quals considerava els meus amics. Segurament, puc arribar a la conclusió que el Negre de Banyoles m'ha servit per adonar-me que el valor de l'amistat és una simple utopia. Els interessos individuals sempre estan per damunt de tot.
DANIEL
ÁLVAREZ
El Negre de Banyoles t'atrapa. Crec que un cop entres dins la seva història, no en pots sortir. Però tampoc vull. M'agradaria pensar que aquest documental ajudarà a entendre-ho als qui no ho han viscut com jo, però crec que res pot igualar l'experiència sensorial d'estar prop d'aquesta figura i de tot el que l'envolta. El boiximà és pura història personificada. És brutal.
DAVID
PORRAS
Fa poc més d'un any, desconeixia en absolut tot el que envoltava el Negre de Banyoles. Al principi, era escèptic amb tot el que el propi Barraca argumentava. No em feia gràcia pensar que una persona havia estat dissecada i exposada en un museu. Ara m'adono de com equivocat estava. El que té aquesta figura va més enllà d'allò racional. La seva mirada, la seva aura, la seva energia... senzillament t'atrapen. Està envoltat de màgia.
TONYI
ANTEQUERA
Com a professional, sempre he donat el màxim de mi en aquest projecte. Com a persona, he intentat mantenir-me'n tant al marge com he pogut. L'ambient de treball d'aquest equip mai m'ha agradat. L'autoritarisme i la falta de respecte no acostumen a ser una bona opció. Necessito acabar el projecte per allunyar-me del Negre i de tota aquesta gent. Sinó, crec que em tornaré boja.
ROGER
BISBE
Produir un documental com "Desenterrant el Negre" està sent una de les experiències més completes de la meva vida. El que va començar sent un simple projecte de recerca d'una veritat fosca, ha acabat convertint-se en la meva principal font d'ingressos, la qual espero poder seguir fent rendible durant molt més temps. La situació actual és difícil, però el meu objectiu és que, en els propers mesos, el BushyMan arribi a Espanya.
GERARD
H. SERRA
Com a director del documental, sento que he entrat completament en aquesta història. Conèixer i tractar durant tants mesos una persona com en Barraca m'ha absorbit al 100%. Està sent un procés llarg, dur i a vegades asfixiant, però després de tot, el Negre de Banyoles m'ha ajudat a entendre la vida d'una manera molt diferent. Hi va haver un moment clau. Un moment en què vaig deixar de sentir que la meva vida era gris.
MÒNICA
SALA
He format part d'aquest projecte només durant una petita fase del seu recorregut. I això es nota, perquè reconec que no ho he viscut de la mateixa manera que la resta dels meus companys. No he arribat a conèixer-los gaire, són més aviat reservats. Aquí cadascú ha anat molt a la seva. Per mi ha estat un encàrrec més dels molts que he fet al llarg de la meva vida.