Una disfunció funcional és una alteració de la salut que implica un trastorn del pensament, les emocions i la conducta d’una persona. Actualment, està comprovat que, una de cada quatre persones tindrà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida.
Existeixen molts tipus diferents de disfuncions funcionals i diferents graus d’afectació, el més comú és la depressió, la qual afecta a un 13% de la població.
Trastorn per dèficit d’atenció
El principal símptoma del TDA és incapacitat de fixar l’atenció; el segon, és una gran impulsivitat, és a dir, que a la mínima, la gent amb aquesta disfunció funcional salten. El tercer símptoma que tenen és que s’avorreixen amb molta facilitat: “A tots ens molesta l’avorriment, però és que a ells els dol mentalment, llavors no ho poden suportar. S’avorreixen tant que fins i tot es posen en problemàtiques”.
També diu que moltes persones amb TDA, tenen problemes amb el sexe, tant de no practicar-lo mai i no gaudir-ho, com de fer-ho massa. També succeeix el contrari: Com que necessiten el sexe una mica salvatge, els hi treu l’avorriment.
Depressió major
Un episodi depressiu major ha de cobrir 5 requisits principals. Ha de presentar una qualitat depressiva de l’estat d’ànim depressiu (o pèrdua de l’interès o el plaer), acompanyada d’un cert nombre de símptomes, que generin molèsties o discapacitat i no transgredeixi cap dels criteris d’exclusió que s’esmenten.
Pot haver-hi pacients que se sentin tristos, melancòlics, sense ganes de res… Pot haver-hi pacients que somriguin i neguin el seu estat d’ànim real, o d’altres que simplement perdin les ganes de fer el que normalment feien.
Esquizofrènia
L’esquizofrènia es una malaltia mental greu que usualment es manifesta durant l’adolescència o al principi de l’edat adulta. Es caracteritza sobretot per la desorganització de les funcions de la personalitat, regressió en el desenvolupament, tendencia a l’abandonament dels contactes intrapersonals i, el mon intern de les idees, frquentment caracteritzat per deliris i/o al·lucinacions.
Trastorn d’identitat dissociatiu
La pertorbació de la identitat implica una important discontinuïtat del sentit del jo i del sentit d’entitat, acompanyat d’alteracions relacionades de l’afecte, el comportament, la consciència, la memòria, la percepció, el coneixement i/o el funcionament sensitivomotor. Aquests signes i símptomes poden ser observats per altres persones o comunicats per l’individu.
Trastorn obsessiu-compulsiu
Tal com Morrison (2015) ens explica en la seva investigació, tots aquests comportaments no són pas molèsties, almenys al començament, però arriba un moment en què es converteixen en símptomes i generen molèstia, ja que abans eren simplement gestos voluntaris i ara s’han convertit en obligatoris. Això pot desencadenar malestar i fins i tot ansietat.
Aquest trastorn sol anar acompanyat d’obsessions i/o compulsions. No fa falta adonar-se’n però, sí que acaba gastant una part important del teu temps durant el dia a dia.
Insomni
És el trastorn de la son més freqüent en la població general, destacant en dones, ancians i persones amb problemes psicològics com ansietat i depressió.
Consisteix en una reducció de la capacitat per a dormir, i pot manifestar-se de diverses maneres que donen lloc a diferents tipus d’insomni.
La manca de son pot afectar de manera negativa a la vida de la persona que el pateix, provocant deteriorament social, ocupacional o d’altres àrees importants.
Sovint l’insomni es deu a preocupacions personals que provoquen tensió i ansietat.
Trastorn d’estrès posttraumàtic
El trastorn d’estrès posttraumàtic es pot desenvolupar després d’una experiència extremadament traumàtica; por, terror i sensació d’impotència (ex: desastres naturals, accidentals o de violència interpersonal).
Normalment, els símptomes apareixen al cap de tres mesos de l’esdeveniment traumàtic, però de vegades els símptomes poden no aparèixer durant mesos o anys.
Per altra banda, després de viure un esdeveniment traumàtic, és normal sentir por i reaccionar en una resposta de por provocada pel sistema de “fugida, lluita o congelació” del cervell.