Des del suport transmèdia que el projecte pren com a eina, ens plantegem els objectius d’ampliar l’univers que conforma la ficció, tractar més acuradament les idees que formen part del tema i donar-li visibilitat. Aquí és on entren la resta de plataformes, en les quals s'afegeixen capes de contingut vinculades amb la intenció principal del projecte.
El curtmetratge és la plataforma principal del projecte. Mostra la vida de Juanjo, un pintor que ha d’afrontar l’arribada inesperada del primer gran èxit de la seva vida, i combatre amb el sentiment de no merèixer-lo. Tot i això, a diferència del pintor, el representant de Juanjo, l’Eudald, no perd l’esperança i l’insta a continuar treballant en cos i ànima; augura un futur millor si Juanjo no es dóna per vençut. L’obra intenta establir un lligam psicològic entre els personatges i els espectadors, de manera que els segons puguin entendre ambdós posicionaments i situar-se a la pell de Juanjo i l’Eudald.
El documental intenta afrontar la mateixa temàtica des de la vessant de la no-ficció, captant instants significatius de la pròpia realitat, amb la mínima intervenció/deformació possible. Els subjectes protagonistes del documental són una escultora professional, la Núria Pallisera, i els mateixos autors de l’obra audiovisual.
Les xarxes socials s’han integrat dins el projecte no només com a una eina promocional, sinó també com a una ampliació de l’univers narratiu de la ficció, adoptant així la funcionalitat d’una plataforma en si mateixa.
Eudaldartmanagement és un perfil d’Instagram fictici administrat per l’Eudald Cairós, representant de Juanjo Arfelis i Barroca Films. A través d’aquest, promociona els seus clients i la seva pròpia marca personal de representació d’artistes. A més a més, va més enllà del marc professional i deixa entreveure la seva personalitat, compartint amb nosaltres les seves inquietuds, preocupacions i reflexions existencials.
L’objectiu de la nostra instal·lació és recrear un espai significatiu que representi
en diferents termes el món de Juanjo. A través d’un recorregut i de diversos
elements, interactius o no, donem peu al fet que l’usuari pugui empatitzar amb
el patiment i frustració del protagonista.
Aquest espai disposa d’una part més contemplativa, on hi ha elements artístics
procedents del curt, i una part més immersiva i interactiva, que pretén generar
a l’usuari certes reflexions pròpies mitjançant la interacció amb aquesta.
Així doncs, podem dividir l’espai en dues zones: una clara i una fosca. A
mesura que l’usuari passa de la claror a la foscor, metafòricament recorre pel
camí de l’èxit cap al fracàs, arribant finalment a la cabina, on experimentarà el
sentiment de frustració total.
La plataforma web es considera un dels nuclis del projecte, ja que