Clarobscurs és un projecte transmèdia que reflexiona sobre les contradiccions que generen l’èxit inesperat, el sentiment de no merèixer-lo i la insatisfacció persistent. És una obra expressiva que narra l’experiència subjectiva dels artífex i la seva manera d’afrontar les inseguretats, l’autosabotatge i el síndrome de l’impostor. Aquestes tendències sorgeixen especialment entre conductes artístiques o creatives, i poden desembocar en la insatisfacció crònica.
La seva principal plataforma és un curtmetratge de ficció protagonitzat per Juanjo, un pintor immers en els conflictes interns que li genera assolir el seu primer èxit de manera sobtada.
Des del suport transmèdia, s’amplifica l’univers que conforma la ficció, tractant més acuradament les idees que formen part del tema i visibilitzant-lo. Amb aquesta intenció neixen la resta de plataformes, a través de les quals s'afegeixen perspectives i el nucli discursiu s’enriqueix.
Clarobscurs és un projecte que compta amb diversos formats i plataformes, que ajuden a l'expansió i assoliment dels nostres objectius. Totes elles s'han elaborat partint de la idea originària del projecte.
Dins d'aquestes es troben el curtmetratge, el documental, les xarxes socials, la instal·lació i la plataforma web.
Juanjo és un artista plàstic de 61 anys, en plena crisi creativa identitària. Reuneix tots els estereotips d’artista decadent; viu reclòs a la seva cova, immers en la deixadesa i la roba bruta; es regeix per horaris anàrquics i excentricitats de tota mena. Només troba consol en la beguda, el tabac, i una rutina de rebequeries impulsives i victimistes. És cínic, irònic i amb tendència autodestructiva. La seva naturalesa pessimista i depressiva li enterboleix la vista, impedint-li gaudir de qualsevol circumstància aparentment positiva.
Un home de 57 anys, gandul, barroer, ingenu i amb deliris de grandesa poc justificables empíricament. És un bon amic de Juanjo, i des de fa poc s’encarrega de gestionar-li la “burocràcia” i de promocionar-lo. En aquest sentit, l’acredita un curset de màrqueting de dues setmanes que va fer anys enrere. Acostuma a treure pit dels “contactes top” als quals afirma tenir accés. Envers els problemes, no es capfica ni es neguiteja tant com Juanjo.
Va començar un cicle de finances, amb l’objectiu de ser agent immobiliari. Mai s’ha acabat de sentir realitzat amb la seva formació. Per aquest motiu, ha decidit compaginar la seva feina amb la representació d’artistes.
La gossa del seu nebot va fer cria i li van regalar un cadell amb l’excusa que li fes companyia (quan realment se’l volien treure de sobre). Tot i que ha intentat establir un vincle d’afecte amb el gos, en Halley, aquest li resulta un recordatori de com el veuen a ulls exteriors (un home trist i solitari) fet que ha provocat que sempre predominés la fredor en el seu tracte (agreujat per l’estat d’ànim de Juanjo). Això ha fet que no hi hagi una relació gaire recíproca entre els dos. En canvi, el vincle entre en Halley i l’Eudald és més estret.
